Reflexió final

La veritat és que em considero una escriptora bastant competent en castellà i català, encara que més en la llengua castellana, ja que és la meva llengua materna i la que sempre parlo. Tot i així, també escric bastant bé en català perquè és la llegua vehicular de tots els centres on he estudiat (des de l'Educació Primària fins a la universitat). Tal i com vaig dir en la primera entrada, m'agrada escriure i penso que m'expresso millor de forma escrita que de forma oral. 

Quant a l'anglès, el meu nivell és intermedi i considero que he de treballar bastant per arribar a ser compeent en aquesta llengua. 

Penso que el fet d'aprendre més d'una llengua facilita l'aprenentatge de l'escriptura, sobretot si són llengües que comparteixen arrels comunes, com ara les llengües romàniques. L'estudi d'una nova llengua fa que aprenguis mecanismes d'aprenentatge de la pròpia llengua que et poden servir en l'aprenentatge d'altres, com ara aprendre nou vocabulari, els temps verbals, l'ortografia, etc., en definitiva, un gran ventall d'estratègies que es posen en pràctica a l'hora d'escriure. 

Del que recordo de l'aprenentatge de l'escriptura a l'Educació Primària, la major part de les activitats que fèiem eren molt repetitives, mecàniques, descontextualitzades i aïllades les unes a les altres, és a dir, no permetien un aprenentatge significatiu de la llengua. 

Un cop cursada aquesta assignatura, puc dir que a les escoles s'haurien de portar a terme seqüències didàctiques en l'aprenentatge de l'escriptura, ja que permeten que els nens i nenes reflexionin sobre la pròpia llengua i és d'aquesta forma com realment s'aprèn llengua. A més, per aconseguir un aprenentatge significatiu és molt important que els alumnes sàpiguen en tot moment el sentit d'allò que estan fent, cosa que es pot aconseguir a partir de les seqüències didàctiques pel fet que aquestes disposen d'una sèrie d'objectius discursius i d'aprenentatge íntimament relacionats que permeten donar sentit des d'un inici a tot allò que s'està treballant. 

Reflexió inicial

Aquesta part del meu blog està dedicada a escriure petites refexions que sorgeixin de les classes que duem a terme a l'assignatura de "llengües i aprenentatge" del tercer any del grau d'educació primària. En aquesta primera entrada del blog faré una petita reflexió sobre el meu procés d'aprenentatge de l'escriptura, així com una petita reflexió subjectiva sobre la meva competència escriptora. 

En primer lloc, em considero una persona bastant competent en l'escriptura. Reconec que hi ha aspectes de la llengua escrita que no domino a la perfecció, ja que puc tenir alguna petita falta d'ortografia, de sintaxi... Tot i així, crec que m'expresso molt bé quan escric, de fet, millor que quan parlo. Des de sempre m'ha agradat escriure, però no tasques obligades per l'escola, sinó escriure amb alguna finalitat, com per exemple, escriure un diari, una carta a algú, escriure reflexions personals sobre un determinat aspecte que em preocupa, etc. I la veritat és que qui llegeix els meus textos em sol dir que escric molt bé. 

Per una altra banda, com ja he dit, moltes de les tasques de llegua que feia a l'escola eren tasques per aprendre diferents aspectes de la llengua de forma aïllada (gramàtica, vocabulari...) que és cert que són molt importants, però no desenvolupen en els nens el gust per l'escriptura. Per això, a les escoles s'haurien de dur a terme activitats reals i significatives que combinin diferents aspectes de la llengua, com ara escriure una recepta per després fer un pastís, escriure una carta a nens d'altres cursos per informar d'una festa de l'escola, etc. 

Finalment, dir que vivim en una societat globalitzada on és molt important saber més d'una llengua i que, per tant, l'escola ha de potenciar l'aprenentatge de diverses llengües des de l'educació infantil, ja que considero que quantes més llengües domini una persona més facilitat tindrà per aprendre a llegir i a escriure, ja que disposarà d'un ventall molt més ampli d'estratègies que es posen en pràctica a l'hora d'escriure.

Vull finalitzar aquesta entrada amb dues imatges que penso que poden fer reflexionar sobre la importància de l'escriptura al llarg de tota la història de la humanitat.

Els éssers humans som éssers socials que tenim la necessitat d'espressar-nos i comunicar-nos. És per això que les escoles han de donar eines per fer dels nens escriptors competents en una societat cada cop més avançada. 

Sessió 7: Pràctiques d'aula d'un grup de primer

En aquesta sessió hem vist exemples reals de pràctiques d'aula portades a terme en una aula amb nens de primer, des de la perspectiva que hem anat treballant al llarg d'aquesta assignatura. A partir de la sessió d'avui he arribat a la conclusió que totes aquestes pràctiques requereixen una planificació prèvia del mestre, és a dir, aquest ha de planificar molt bé quines activitats de lectura i/o escriptura farà. A més, han de ser activitats contextualitzades i funcionals (s'han d'aprofitar situacions socials i/o escolars i  han de ser activitats que tinguin alguna funció, per exemple, fer una llista d'ingredients per poder fer un pastís).

A més de la planificació, les pràctiques també requereixen una intervenció directa a l'aula, on és important qe el docent sàpiga reconèixer les fases de lectura i escriptura en que es troba cada alumne, per tal de poder adaptar-se a les seves necessitats. També és molt important que el docent planifique la sessió i sàpiga quines són les estratègies més adequades per portar a terme l'activitat o activitats. 

Alguns exemples de les mencionades activitats són els següents:

- Creació d'un àlbum conjunt sobre les vacances de primer.

- Escriptura d'una notícia sobre la Joana Raspall.

- Realització d'una carta pels padrins de primer d'ESO convidant-los a una festa (després van rebre les respostes dels seus padrins).

- Creació de bústies per posar-les a la classe i rebre missatges dels seus companys.

- Activitats sistemàtiques, com ara racons de llengua.

- Recomanació d'un llibre als seus companys.

- Lectura de poemes.

- Etc.

En el seminari hem analitzat diverses activitats i les hem comparat, per tal de comprovar si són adequades o no segons la nostra perspectiva. Finalment, hem inventat, per grups, 3 activitats de lectura/ escriptura que es podrien fer en un tancament de final de curs. Gairebé totes estaven molt bé, però les que més m'han agradat han estat fer una llista de menjat per portar a la festa i escriure una invitació pels familiars. 

La veritat és que m'ha semblat una classe molt interessant perquè hem pogut veure reflectit en casos reals la teoria que hem après en aquest bloc de l'assignatura. Crec que totes les activitats mostrades són molt adequades no només per aprendre a llegir i a escriure sinó també per fomentar un aspecte molt important com és el gust per la lectura i l'escriptura.

Sessió 4. Què és llegir? I escriure?

Per a la classe d'avui havien de llegir i resumir un d'un total de tres articles que haurem de treballar de cara a l'examen. Després de la classe teòrica ens hem dividit en tres grups corresponents als tres articles per treballar entre tots l'article que ens va tocar. Els noms dels articles són els següents: "La complexitat de l'ensenyament inicial de l'escritura", "Desfem tòpics per millorar l'esenyament de la lectura i l'escriptura" i "Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre". 

A mi em va tocar el segon article, en el qual, Montserrat Fons i Montserrat Correig intenten desmuntar una sèrie de tòpics que es dónen a les escoles, donant arguments de perquè són falsos i proposant alternatives. Aquests són els tres tòpics:

1. Quan els infants arriben a primer curs, ja han de saber llegir i escriure.

2. Primer cal ensenyar a descodificar i després ja vindrà la comprensió.

3. La còpia de paraules i textos ben escrits és el millor mitjà per aprendre a escriure bé.

La veritat és que m'ha semblat un article molt interessant. Penso que encara que aquests tòpics estan molt arrelats a les escoles, els docents, encara que sigui una tasca difícil, hem de fer que amb els anys acabin desapareixent. 

Per una altre banda, abans del seminari, hem reflexionat sobre què és llegir i què és escriure. Les idees principals que he après en aquesta classe magistral, les quals m'han semblat molt importants i interessants per a tenir en compte com a futurs docents, han estat les següents:

- Llegir no és només adjuntar el significat de les paraules sinó que els lectors han de tenir coneixements previs necessaris per a comprendre el text. 

- Llegir és comprendre un text, i per això s'han de posar en pràctica una sèrie d'habilitats i processos, no hi ha prou a saber descodificar. 

- A l'aula hem de crear situacions de lectura amb finalitats clares, no només per aprendre. 

- Segons els objectius hem d'activar unes estratègies de lectura o unes altres.

- Si ens limitem a la còpia, perdem un aspecte fonamental de l'escriptura: la comunicació. 

- Si llegir és comprendre no té sentit que a les aules es perdi tant de temps en aprendre a identificar lletres, síl·labes o paraules aïllades i sense sentit, ni tampoc té sentit fer un munt d'exercicis de cal·ligrafia, de còpia i de dictat.

Com a conclusió diria que penso que és molt important que els futurs mestres rebin una bona formació quant a l'ensenyament de l'escriptura i la lectura per poder acabar amb els tòpics i les "males costums" que es dónen a les escoles, de manera que els nens no trobin la lectura i l'escriptura com un procés aburrit i mecànic, sinó com una forma infinita d'aprenentatge, entreteniment i comunicació.

Sessió 3. Etapes de l'aprenentatge de la lectura

A la sessió d'avui hem treballat les fases que es dónen en el procés de l'adquisició de la descodificació (lectura), que són tres: la fase logogràfica, l'alfabètica i la logogràfica. 

Hem après que les fases de l'escriptura no són paral·leles a les de l'escriptura, ja que llegir i escriure són activitats diferents i, normalment, la lectura costa més. A més, en aquesta sessió m'he adonat de la importància que té l'entorn a l'hora d'adquirir l'hàbit de la lectura.

Quant a les fases de la lectura, igual que en les de l'escriptura, penso que és important conèixer-les i saber en quina fase es troba cadascun dels nostres alumnes, per tal d'adaptar-nos a les seves necessitats i oferir-los la nostra ajuda. 

A continuació, podeu trobar les principals característiques de cadascuna de les fases:

1. Fase logogràfica

En aquesta fase els nens no descodifiquen, però imiten l'acte de llegir dels adults i fan un reconeixement global d'algunes paraules perquè les han vist moltes vegades, identifiquen colors... Comencen a establir relacions entre el llenguatge oral i l'escrit. Amb el dit fan veure que llegeixen, reconeixen que és un text escrit que diu alguna cosa. Poden arribar a reconèixer unes 50 paraules. Comencen a fer hipòtesis sobre la llargada de les paraules, diferencien text d'il·lustració. Reconeixen productes comercials, noms de contes, el seu nom...

2. Fase alfabètica

A la fase alfabètica els nens estan aprenent a descodificar i van progressant en aquest procés. Quan llegeixen no entenen perquè han de fer un esforç molt gran per descodificar, llegeixen però encara no del tot. No comprenen res quan descodifiquen però poden fer altres activitats de comprensió (poden comprendre molt més del que descodifiquen). Desxifren i oralitzen i a mesura que van agilitant la descodificació comencen a comprendre textos molt breus, frases...

3. Fase ortogràfica 

En aquesta fase els nens comprenen  de forma global el que descodifiquen.

A més d'aprendre les característiques de cada fase, a la sessió d'avui hem vist diversos vídeos de nens llegint, els quals m'han sigut de gran utilitat per acabar d'entendre cada fase, ja que cada nen es trobava a una diferent. 

Després de la classe magistral, al seminari, hem analitzat diferents textos on hem pogut veure diferents estratègies de lectura de mestres diferents. 
Per acabar, la idea principal que he pogut extreure d'aquesta pràctica és que llegir no és només descodificar, sinó que es posen en pràctica moltes estratègies que hem d'incorporar a l'aula; els hem de fer rellegir, deduir significats, parlar sobre el text, fer deduccions abans de començar, fer-los classificar paraules, etc. 

Sessió 2. Fases evolutives de l'escriptura

A la sessió d'avui hem vist quines són les diferents perspectives que conflueixen a l'hora d'ensenyar a escriure a l'aula, que són: l'activitat sociocultural, els aspectes emocionals, la teoria d'aprenentatge, els processos cognitius i el desenvolupament evolutiu. Ens hem centrat en l'última perspectiva, el desenvolupament cognitiu, i hem vist quines són les fases evolutives per on passen els nens abans d'aprendre a escriure segons investigacions de Ferreiro i Teberosky (1979). A continuació trobem el nom de cadascuna d'aquestes fases, ordenades cronològicament:

1. Escriptures indiferenciades
2. Escriptures diferenciades
3. Escriptures sil·làbiques
4. Escriptures sil·làbico- alfabètiques
5. Escriptures alfabètiques

La imatge següent ens mostra nou formes diferents d'escriure la paraula papallona per nou nens diferents i l'etapa evolutiva en la qual es troben:

Després d'analitzar cada fase i veure alguns exemples i vídeos que ens han ajudat a entendre-ho millor, hem fet una pràctica on hem analitzat diferents textos de nens i hem identificat la fase evolutiva en la que es troba. Hem vist que en alguns casos era una mica dubtós, ja que tant es podia dir que es trobava molt al final d'una fase o molt al principi de l'altre, però la professora ens ha dit que no passa res dir que es troba entre dues fases, ja que això no és tant important com saber quines són les característiques de l'escrit del nen.

En conclusió, en aquesta sessió hem après quines són les fases evolutives per on passen els nens abans d'adquirir el codi de l'escriptura. L'objectiu de la sessió, doncs, no ha estat aprendre una recepta per ensenyar a llegir i a escriure sinó saber identificar en quina fase evolutiva es troba cada nen per interpretar la informació dels alumnes, poder-nos adaptar a les seves necessitats i ajudar-los de forma individualitzada. 

És important tenir en compte que la fase evolutiva no va en relació a una edat determinada, per exemple, un nen de p5 pot estar a una fase més avançada que un nen de primer, però tots els nens acabaran passant per totes les fases. 

Sessió 1. L'ensenyament de la lectoescriptura i l'alfabetització

Hem començat aquesta sessió preguntant-nos què esperem aprendre al llarg d'aquesta assignatura. Molts hem dit que esperem aprendre recursos i eines per ensenyar a llegir i escriure als nens, cosa que no em semblava gaire complicada, però després d'aquesta sessió m'he adonat que no és gens senzilla. 

Després hem reflexionat sobre la importància que té l'escola a l'hora de compensar les desigualtats socials que fan que no tots els nens parteixin de la mateixa base. Quin és el paper d'aquesta institució en l'ensenyament de la lectura i l'escriptura?

Hem vist que la funció que tenen les escoles és alfabetitzar els nens, però què entenem per alfabetitzar? 

Antigament alfabetitzar volia dir ensenyar a llegir i a escriure. Actualment, però, el concepte va més enllà i no només significa ensenyar a llegir i a escriure sinó també preparar les persones per ser competenets en la societat actual (socialitzar-se, saber expressar-se, respondre de forma adeqüada a cada situació, ser ciutadans crítics...). És important, doncs, que des de cicle inicial no ens centrem en un ensenyament basat en el codi i en la repetició sinó que hem de seguir un model d'ensenyament basat en el significat, en els usos socials de la lectura i l'escriptura. Pot semblar que si fem això estem endarrerint l'adquisició del codi per part dels nens, però en realitat estem avançant el procés, ja que d'aquesta forma incloem molts continguts que no es treballen si ens limitem a ensenyar el codi.

Si ens basem en el model d'ensenyament basat en el significat hem de fer de l'aula un espai on la cultura sigui un element constant, creant un ambient ple de lectura i escriptura, és a dir, un ambient lletrat que acabi amb les desigualtats socials, tal i com afirmà Ferreiro a la conferència "Leer y escribir en un mundo cambiante". Ferreiro parla de l'iletrisme per referir-se a l'analfabetisme funcional, és a dir, a aquelles persones que saben llegir i escriure però no en tenen prou domini com per afrontar diferents situacions de la vida. A més, afirma que el fracàs escolar s'ha d'atribuir a l'alfabetització inicial, ja que és en aquest moment quan els nens construeixen la base sobre el que és llegir i escriure.

Hem parlat d'alfabetitzar basant-nos en els usos socials de la lectura i l'escriptura, per la qual cosa a l'escola l'aprenentatge de la lectoescriptura no s'ha de fer de forma genèrica sinó que hem de tractar les característiques dels diferents gèneres textuals (premsa, correu electrònic, novel·les, mapes...). Tots aquests usos es poden classificar en tres de principals: pràctic, científic i literari. 

Podem concloure, doncs, que com a futurs mestres, si volem acabar amb les desigualtats socials i fer que tots els ciutadans tinguin un nivell mínim d'alfabetització, hauríem d'aplicar a l'aula un model d'ensenayament de la lectura i l'escriptura que vagi més enllà de l'aprenentatge del codi i la seva descodificació. 

Presentació

Benvinguts al meu blog,

Sóc una estudiant de segon d'educació primària i utilitzaré aquest blog amb l'objectiu d'anar reflexionant sobre les sessions de la part de "Llegir i escriure a cicle inicial i currículum" de l'assignatura "Llenguatges i currículum". 

Com a futura mestra espero aprendre molt sobre com ensenyar a llegir i a escriure als meus futurs alumnes, així com fer que gaudeixin durant el procés. 

Ana.

"Escribir es la manera más profunda de leer la vida." Francisco Umbral.

"La literatura no es otra cosa que un sueño dirigido". Jorge Luis Borges.