Sessió 1. L'ensenyament de la lectoescriptura i l'alfabetització

Hem començat aquesta sessió preguntant-nos què esperem aprendre al llarg d'aquesta assignatura. Molts hem dit que esperem aprendre recursos i eines per ensenyar a llegir i escriure als nens, cosa que no em semblava gaire complicada, però després d'aquesta sessió m'he adonat que no és gens senzilla. 

Després hem reflexionat sobre la importància que té l'escola a l'hora de compensar les desigualtats socials que fan que no tots els nens parteixin de la mateixa base. Quin és el paper d'aquesta institució en l'ensenyament de la lectura i l'escriptura?

Hem vist que la funció que tenen les escoles és alfabetitzar els nens, però què entenem per alfabetitzar? 

Antigament alfabetitzar volia dir ensenyar a llegir i a escriure. Actualment, però, el concepte va més enllà i no només significa ensenyar a llegir i a escriure sinó també preparar les persones per ser competenets en la societat actual (socialitzar-se, saber expressar-se, respondre de forma adeqüada a cada situació, ser ciutadans crítics...). És important, doncs, que des de cicle inicial no ens centrem en un ensenyament basat en el codi i en la repetició sinó que hem de seguir un model d'ensenyament basat en el significat, en els usos socials de la lectura i l'escriptura. Pot semblar que si fem això estem endarrerint l'adquisició del codi per part dels nens, però en realitat estem avançant el procés, ja que d'aquesta forma incloem molts continguts que no es treballen si ens limitem a ensenyar el codi.

Si ens basem en el model d'ensenyament basat en el significat hem de fer de l'aula un espai on la cultura sigui un element constant, creant un ambient ple de lectura i escriptura, és a dir, un ambient lletrat que acabi amb les desigualtats socials, tal i com afirmà Ferreiro a la conferència "Leer y escribir en un mundo cambiante". Ferreiro parla de l'iletrisme per referir-se a l'analfabetisme funcional, és a dir, a aquelles persones que saben llegir i escriure però no en tenen prou domini com per afrontar diferents situacions de la vida. A més, afirma que el fracàs escolar s'ha d'atribuir a l'alfabetització inicial, ja que és en aquest moment quan els nens construeixen la base sobre el que és llegir i escriure.

Hem parlat d'alfabetitzar basant-nos en els usos socials de la lectura i l'escriptura, per la qual cosa a l'escola l'aprenentatge de la lectoescriptura no s'ha de fer de forma genèrica sinó que hem de tractar les característiques dels diferents gèneres textuals (premsa, correu electrònic, novel·les, mapes...). Tots aquests usos es poden classificar en tres de principals: pràctic, científic i literari. 

Podem concloure, doncs, que com a futurs mestres, si volem acabar amb les desigualtats socials i fer que tots els ciutadans tinguin un nivell mínim d'alfabetització, hauríem d'aplicar a l'aula un model d'ensenayament de la lectura i l'escriptura que vagi més enllà de l'aprenentatge del codi i la seva descodificació.