Sessió 2. Fases evolutives de l'escriptura

A la sessió d'avui hem vist quines són les diferents perspectives que conflueixen a l'hora d'ensenyar a escriure a l'aula, que són: l'activitat sociocultural, els aspectes emocionals, la teoria d'aprenentatge, els processos cognitius i el desenvolupament evolutiu. Ens hem centrat en l'última perspectiva, el desenvolupament cognitiu, i hem vist quines són les fases evolutives per on passen els nens abans d'aprendre a escriure segons investigacions de Ferreiro i Teberosky (1979). A continuació trobem el nom de cadascuna d'aquestes fases, ordenades cronològicament:

1. Escriptures indiferenciades
2. Escriptures diferenciades
3. Escriptures sil·làbiques
4. Escriptures sil·làbico- alfabètiques
5. Escriptures alfabètiques

La imatge següent ens mostra nou formes diferents d'escriure la paraula papallona per nou nens diferents i l'etapa evolutiva en la qual es troben:

Després d'analitzar cada fase i veure alguns exemples i vídeos que ens han ajudat a entendre-ho millor, hem fet una pràctica on hem analitzat diferents textos de nens i hem identificat la fase evolutiva en la que es troba. Hem vist que en alguns casos era una mica dubtós, ja que tant es podia dir que es trobava molt al final d'una fase o molt al principi de l'altre, però la professora ens ha dit que no passa res dir que es troba entre dues fases, ja que això no és tant important com saber quines són les característiques de l'escrit del nen.

En conclusió, en aquesta sessió hem après quines són les fases evolutives per on passen els nens abans d'adquirir el codi de l'escriptura. L'objectiu de la sessió, doncs, no ha estat aprendre una recepta per ensenyar a llegir i a escriure sinó saber identificar en quina fase evolutiva es troba cada nen per interpretar la informació dels alumnes, poder-nos adaptar a les seves necessitats i ajudar-los de forma individualitzada. 

És important tenir en compte que la fase evolutiva no va en relació a una edat determinada, per exemple, un nen de p5 pot estar a una fase més avançada que un nen de primer, però tots els nens acabaran passant per totes les fases. 

Sessió 1. L'ensenyament de la lectoescriptura i l'alfabetització

Hem començat aquesta sessió preguntant-nos què esperem aprendre al llarg d'aquesta assignatura. Molts hem dit que esperem aprendre recursos i eines per ensenyar a llegir i escriure als nens, cosa que no em semblava gaire complicada, però després d'aquesta sessió m'he adonat que no és gens senzilla. 

Després hem reflexionat sobre la importància que té l'escola a l'hora de compensar les desigualtats socials que fan que no tots els nens parteixin de la mateixa base. Quin és el paper d'aquesta institució en l'ensenyament de la lectura i l'escriptura?

Hem vist que la funció que tenen les escoles és alfabetitzar els nens, però què entenem per alfabetitzar? 

Antigament alfabetitzar volia dir ensenyar a llegir i a escriure. Actualment, però, el concepte va més enllà i no només significa ensenyar a llegir i a escriure sinó també preparar les persones per ser competenets en la societat actual (socialitzar-se, saber expressar-se, respondre de forma adeqüada a cada situació, ser ciutadans crítics...). És important, doncs, que des de cicle inicial no ens centrem en un ensenyament basat en el codi i en la repetició sinó que hem de seguir un model d'ensenyament basat en el significat, en els usos socials de la lectura i l'escriptura. Pot semblar que si fem això estem endarrerint l'adquisició del codi per part dels nens, però en realitat estem avançant el procés, ja que d'aquesta forma incloem molts continguts que no es treballen si ens limitem a ensenyar el codi.

Si ens basem en el model d'ensenyament basat en el significat hem de fer de l'aula un espai on la cultura sigui un element constant, creant un ambient ple de lectura i escriptura, és a dir, un ambient lletrat que acabi amb les desigualtats socials, tal i com afirmà Ferreiro a la conferència "Leer y escribir en un mundo cambiante". Ferreiro parla de l'iletrisme per referir-se a l'analfabetisme funcional, és a dir, a aquelles persones que saben llegir i escriure però no en tenen prou domini com per afrontar diferents situacions de la vida. A més, afirma que el fracàs escolar s'ha d'atribuir a l'alfabetització inicial, ja que és en aquest moment quan els nens construeixen la base sobre el que és llegir i escriure.

Hem parlat d'alfabetitzar basant-nos en els usos socials de la lectura i l'escriptura, per la qual cosa a l'escola l'aprenentatge de la lectoescriptura no s'ha de fer de forma genèrica sinó que hem de tractar les característiques dels diferents gèneres textuals (premsa, correu electrònic, novel·les, mapes...). Tots aquests usos es poden classificar en tres de principals: pràctic, científic i literari. 

Podem concloure, doncs, que com a futurs mestres, si volem acabar amb les desigualtats socials i fer que tots els ciutadans tinguin un nivell mínim d'alfabetització, hauríem d'aplicar a l'aula un model d'ensenayament de la lectura i l'escriptura que vagi més enllà de l'aprenentatge del codi i la seva descodificació. 

Presentació

Benvinguts al meu blog,

Sóc una estudiant de segon d'educació primària i utilitzaré aquest blog amb l'objectiu d'anar reflexionant sobre les sessions de la part de "Llegir i escriure a cicle inicial i currículum" de l'assignatura "Llenguatges i currículum". 

Com a futura mestra espero aprendre molt sobre com ensenyar a llegir i a escriure als meus futurs alumnes, així com fer que gaudeixin durant el procés. 

Ana.

"Escribir es la manera más profunda de leer la vida." Francisco Umbral.

"La literatura no es otra cosa que un sueño dirigido". Jorge Luis Borges.