Aquesta part del meu blog està dedicada a escriure petites refexions que sorgeixin de les classes que duem a terme a l'assignatura de "llengües i aprenentatge" del tercer any del grau d'educació primària. En aquesta primera entrada del blog faré una petita reflexió sobre el meu procés d'aprenentatge de l'escriptura, així com una petita reflexió subjectiva sobre la meva competència escriptora.
En primer lloc, em considero una persona bastant competent en l'escriptura. Reconec que hi ha aspectes de la llengua escrita que no domino a la perfecció, ja que puc tenir alguna petita falta d'ortografia, de sintaxi... Tot i així, crec que m'expresso molt bé quan escric, de fet, millor que quan parlo. Des de sempre m'ha agradat escriure, però no tasques obligades per l'escola, sinó escriure amb alguna finalitat, com per exemple, escriure un diari, una carta a algú, escriure reflexions personals sobre un determinat aspecte que em preocupa, etc. I la veritat és que qui llegeix els meus textos em sol dir que escric molt bé.
Per una altra banda, com ja he dit, moltes de les tasques de llegua que feia a l'escola eren tasques per aprendre diferents aspectes de la llengua de forma aïllada (gramàtica, vocabulari...) que és cert que són molt importants, però no desenvolupen en els nens el gust per l'escriptura. Per això, a les escoles s'haurien de dur a terme activitats reals i significatives que combinin diferents aspectes de la llengua, com ara escriure una recepta per després fer un pastís, escriure una carta a nens d'altres cursos per informar d'una festa de l'escola, etc.
Finalment, dir que vivim en una societat globalitzada on és molt important saber més d'una llengua i que, per tant, l'escola ha de potenciar l'aprenentatge de diverses llengües des de l'educació infantil, ja que considero que quantes més llengües domini una persona més facilitat tindrà per aprendre a llegir i a escriure, ja que disposarà d'un ventall molt més ampli d'estratègies que es posen en pràctica a l'hora d'escriure.
Vull finalitzar aquesta entrada amb dues imatges que penso que poden fer reflexionar sobre la importància de l'escriptura al llarg de tota la història de la humanitat.
Els éssers humans som éssers socials que tenim la necessitat d'espressar-nos i comunicar-nos. És per això que les escoles han de donar eines per fer dels nens escriptors competents en una societat cada cop més avançada.
