Reflexió final

La veritat és que em considero una escriptora bastant competent en castellà i català, encara que més en la llengua castellana, ja que és la meva llengua materna i la que sempre parlo. Tot i així, també escric bastant bé en català perquè és la llegua vehicular de tots els centres on he estudiat (des de l'Educació Primària fins a la universitat). Tal i com vaig dir en la primera entrada, m'agrada escriure i penso que m'expresso millor de forma escrita que de forma oral. 

Quant a l'anglès, el meu nivell és intermedi i considero que he de treballar bastant per arribar a ser compeent en aquesta llengua. 

Penso que el fet d'aprendre més d'una llengua facilita l'aprenentatge de l'escriptura, sobretot si són llengües que comparteixen arrels comunes, com ara les llengües romàniques. L'estudi d'una nova llengua fa que aprenguis mecanismes d'aprenentatge de la pròpia llengua que et poden servir en l'aprenentatge d'altres, com ara aprendre nou vocabulari, els temps verbals, l'ortografia, etc., en definitiva, un gran ventall d'estratègies que es posen en pràctica a l'hora d'escriure. 

Del que recordo de l'aprenentatge de l'escriptura a l'Educació Primària, la major part de les activitats que fèiem eren molt repetitives, mecàniques, descontextualitzades i aïllades les unes a les altres, és a dir, no permetien un aprenentatge significatiu de la llengua. 

Un cop cursada aquesta assignatura, puc dir que a les escoles s'haurien de portar a terme seqüències didàctiques en l'aprenentatge de l'escriptura, ja que permeten que els nens i nenes reflexionin sobre la pròpia llengua i és d'aquesta forma com realment s'aprèn llengua. A més, per aconseguir un aprenentatge significatiu és molt important que els alumnes sàpiguen en tot moment el sentit d'allò que estan fent, cosa que es pot aconseguir a partir de les seqüències didàctiques pel fet que aquestes disposen d'una sèrie d'objectius discursius i d'aprenentatge íntimament relacionats que permeten donar sentit des d'un inici a tot allò que s'està treballant. 

Reflexió inicial

Aquesta part del meu blog està dedicada a escriure petites refexions que sorgeixin de les classes que duem a terme a l'assignatura de "llengües i aprenentatge" del tercer any del grau d'educació primària. En aquesta primera entrada del blog faré una petita reflexió sobre el meu procés d'aprenentatge de l'escriptura, així com una petita reflexió subjectiva sobre la meva competència escriptora. 

En primer lloc, em considero una persona bastant competent en l'escriptura. Reconec que hi ha aspectes de la llengua escrita que no domino a la perfecció, ja que puc tenir alguna petita falta d'ortografia, de sintaxi... Tot i així, crec que m'expresso molt bé quan escric, de fet, millor que quan parlo. Des de sempre m'ha agradat escriure, però no tasques obligades per l'escola, sinó escriure amb alguna finalitat, com per exemple, escriure un diari, una carta a algú, escriure reflexions personals sobre un determinat aspecte que em preocupa, etc. I la veritat és que qui llegeix els meus textos em sol dir que escric molt bé. 

Per una altra banda, com ja he dit, moltes de les tasques de llegua que feia a l'escola eren tasques per aprendre diferents aspectes de la llengua de forma aïllada (gramàtica, vocabulari...) que és cert que són molt importants, però no desenvolupen en els nens el gust per l'escriptura. Per això, a les escoles s'haurien de dur a terme activitats reals i significatives que combinin diferents aspectes de la llengua, com ara escriure una recepta per després fer un pastís, escriure una carta a nens d'altres cursos per informar d'una festa de l'escola, etc. 

Finalment, dir que vivim en una societat globalitzada on és molt important saber més d'una llengua i que, per tant, l'escola ha de potenciar l'aprenentatge de diverses llengües des de l'educació infantil, ja que considero que quantes més llengües domini una persona més facilitat tindrà per aprendre a llegir i a escriure, ja que disposarà d'un ventall molt més ampli d'estratègies que es posen en pràctica a l'hora d'escriure.

Vull finalitzar aquesta entrada amb dues imatges que penso que poden fer reflexionar sobre la importància de l'escriptura al llarg de tota la història de la humanitat.

Els éssers humans som éssers socials que tenim la necessitat d'espressar-nos i comunicar-nos. És per això que les escoles han de donar eines per fer dels nens escriptors competents en una societat cada cop més avançada.